secció de muntanya aventures
i ressenyes aventures
AVENTURES
VIGNEMALE - TAILLON
Dissabte dia 20 de juliol de 2005 vam sortir de Barcelona, en Ramon
Ribas, jo i 4 amics del CEC per anar a Gavarnie, als Pirineus Centrals
Francesos. Després de més de 500 km. i 7 hores de viatge -per Vielha, Tarbes
i Lourdes- vam arribar al poble turístic de Gavarnie. Un cop allà vam agafar
el desviament que ens portaria per una pista d'uns 10 km. (part asfaltada
part de terra), fins a la presa d'Ossoue (1.830 m). Un cop allà vam agafar
les motxilles i ja a peu vam pujar fins el Refugi
de Bayssellance (2.651 m) (2 h 30'), el refugi guardat més alt dels
Pirineus. Després de 2 anys de reformes, la comoditat del seu interior ha
guanyat molt. La vista des del refugi, al vespre, és de somni: el Circ de
Gavarnie.

A l'endemà, assolim el repte de pujar el Vignemale (3.298
m), el 4t. de tot el Pirineu i el 1er. del francès. L'estat de la gelera
-després d'un juny molt calorós i sec- era deplorable, semblava com si
estiguéssim a la 2a. quinzena d'agost: amb esquerdes, glaç i neu, (obligatori:
grampons i piolet) arribem en unes 3 h a la base del mateix Vignemale
per afrontar la grimpada final en roca fins el cim -sortejant algunes
pedres que queien de dalt a causa del terreny descompost i la gran quantitat
de gent que hi pujava davant nostre. Pel Ramon,
era el 25 de 3000 i per a mi, el 18.
Era un dia assolellat i malgrat la boirina, la vista era magnífica: el
Balaitús, el Néouvielle, el Circ de Gavarnie.
Un cop fet el Vignemale, vam assolir el Cerbillona (3247 m), situat
al final de la gelera, no sense abans veure 2 de les coves o grutes Russell
(en Ramon se'n va enfilar per una corda posada a propòsit per veure el
seu interior).

Al dia següent vam baixar des del refugi fins a Gavarnie sota
un cel amenaçador. Finalment vam tenir sort i va ploure en el moment del
dinar al poble i del sopar al refugi de Serradets. Precisament per accedir-hi,
vam haver de deixar els cotxes al Coll de Tentes i caminar a peu la pista
asfaltada fins el coll de Bujaruelo o Bucharo (2.270 m) (30'). D'aquí vam
agafar un corriol en direcció E (est) fins al Refugi de la Brecha de Rolando
(2.587 m) (1h.30'), tot passant un rierol amb passamans a la roca una mica
complicat de superar.

El Refugi de Serradets necessita una reforma, ja que -per
exemple- els dormitoris són petits en comparació a la triple renglera de
lliteres, els lavabos insuficients, etc. Per contra, la vista exterior és
magnifica: La Brecha de Rolando, el Casco, el Marboré, la Cascada, ... en
fi, el panorama superior de gran part del Circ de Gavarnie.
El darrer dia, dimarts 23, ens llevem aviat per pujar a la
Bretxa (amb poca neu) i un cop passada, i ja en territori aragonès (Parc
Nacional d'Ordesa i Monte Perdido) , ens dirigíem per un sender a la base
de les parets del Bazillac en direcció W (oest) cap a la Falsa Bretxa i
posteriorment per la carena fronterera vam assolir el Taillón (3.144 m)
(2 h.). Malauradament, aquell matí al cim es va posar un núvol que feia
impossible veure res. Ja a la Bretxa (2.807 m) i de baixada al Refugi, ja
amb sol, vam poder prendre les darreres fotos d'aquell magnífic entorn.
Finalment, vam sortir de Gavarnie a les 16 h. per arribar a Barcelona, a
les 23 h. amb la tranquil·litat d'assolir els objectius marcats sense contratemps.
Adreces d'interès:
www.gavarnie.com
www.parc-pyrenees.com
http://refuge.larribet.free.fr/
Ref.
Bayssellance: Tf. +33 / 05 62 92 40 25
Ref.
La Brèche de Roland o Serradets: Tf. +33 / 06 83 38 13 24
Text i fotos: Jordi Ollé
Data: Juliol 2005