Un bon dia de Febrer del 2004, es despertava mandrós, però el solet va guanyar la partida i donat que els dies assolellats dels mesos d'hivern són els de més bona visibilitat, l'Oriol i jo, vàrem decidir anar a conèixer la comarca a vista d'ocell, i sense volar!!!

Vam anar a Cabrera, poble al peu del Castell i uns dels punts més habituals i pròxims per iniciar l'ascens.

Un cop allà i sense saber el camí, ens en van indicar dos possibles:
El primer era una pista que vorejant la muntanya en forma d'espiral anava guanyant alçada per acabar conquistant el cim.

L'altre, directament pel dret, sense complexes, i amb l'al·licient de passar pel poblat Ibèric del municipi, el més important del Maresme i del qual s'han pogut fer interessants estudis sobre el tema.
Aquest poblat, a part de tenir diferents restes més o menys conservades, conserva les dues entrades principals al poblat situades als dos extrems d'aquest, i que enterrades per l'erosió de la muntanya al llarg dels anys, van ser descobertes pels arqueòlegs professionals i amateurs que treballaven a les restes durant el segle XX. Tot això amb visita guiada per un bon home de Mataró que va creuar-se amb el nostre camí (o nosaltres amb el seu) i que precisament anava a ensenyar a uns amics com va viure personalment la trobada d'una de les entrades principals del poblat.
Lògicament nosaltres ens hi vam adherir a la visita, i quan ells van decidir començar a baixar, nosaltres que estàvem a mig camí, vam continuar bosc endins pujant entre matolls dins la pineda, però sense perdre de vista el Castell en tot moment.

Els últims metres, una grimpadeta i ja hi som !

Un cop a dalt, el Castell restaurat, permet unes vistes de la comarca, sobretot Mataró i Argentona i fa que l'excursió valgui la pena.

Text i fotos: Dani Masarnau
Data: Febrer 2004