Inici

a
r
t
i
c
l
e
s

UNA VOLTA A L'ANTIC TERME MUNICIPAL DE GRÀCIA
Per Joan M. Vives i Teixidó

Fa uns sis anys vaig comprar, en la Fira del Libre Vell i d’Ocasió, un plànol de 1891 on surten els termes municipals dels antics municipis del Pla de Barcelona. Fer la volta a l’antic terme municipal de Gràcia pot ser un bon motiu per a fer una “excursió urbana”. El punt d’inici no pot ser altre que l’església dels Josepets, que va donar origen al topònim de la vila. Des de les escales que hi menen, baixem cap al carrer Princep d’Astúries, que en aquella època era el torrent de Cassoles i que feia de partió amb el municipi de Sant Gervasi. Més avall de l’església hi havia un grup de cases que van desaparèixer amb la creació i posteriors reformes de la plaça Lesseps. El costat de Sant Gervasi estava força edificat. Al cantó de Gràcia hi havia la finca de la Fontana, on ara hi ha el cinema Bosque i la rambla de Prat.

El terme arribava a tocar la via del tren de Sarrià en començar el que ara és la plaça Gal·la Placídia. La riera de Cassoles s’ajuntava amb la de Sant Gervasi (l’actual Via Augusta) i l’estació de Gràcia quedava en el terme de Sant Gervasi de Cassoles. Aquí, la riera prenia el nom d’en Malla i traçava una diagonal anant a buscar la Travessera de Gràcia. Si ens hi fixem veurem que hi ha un petit triangle sense edificar que correspon al traçat del torrent (a prop de cantonada, en la cruïlla de la Via Augusta i la Travessera).

Fragment del plànol de Barcelona i els seus voltants (1891) que correspon al terme de Gràcia.
En el mapa es poden veure els sectors edificats (color marró fosc) i els espais sense edificar
(marró més clar); els carrers de la part sud del terme ja s'havien planificat segons el projecte
d'eixample de Cerdà. Cal destacar la gran taca de conreus de ca l'Alegre de Baix. També es
poden veure les masies al peu del turó d'en Mora: can Llarrard (l'actual Parc Güell), can Xirot
(actualment és un camp de futbol), can Toda (desapareguda) i, al vessant nord, can Móra.
També es pot veure el santuari del Carmel, en la confluència dels termes municipals d'Horta,
Sant Martí de Provençals i Gràcia.

La Travessera feia partió entre Gràcia (banda de mar) i Sant Gervasi (banda de muntanya). Hi havia una línia de tramvia que venia de Sarrià tot baixant per l’actual carrer Alfons XII. A partir d’aquí i fins al que ara és la plaça Francesc Macià hi havia pocs edificis. En terme de Sant Gervasi hi havia l’escola Infant Jesús (Dames Negres) i una mica més enllà hi havia can Rosés i can Gomis. Més endavant, en terme de Gràcia, hi havia l’actual passatge Marimon. Si hi entreu veureu que la numeració de les cases segueix un ordre correlatiu i no el típic ordre de parells a una vorera i senassos a l’altre. Més enllà de la plaça Francesc Macià trobàvem el terme de les Corts. La partió la feia la riera de la Creu d’en Malla i el terme de Gràcia es dirigia cap al sud. El plànol assenyala la Granja, en terme de les Corts, que segons he llegit era una finca experimental de la Diputació de Barcelona. Tret d’això, aquest sector era ben despoblat. Si que hi havia la fàbrica Batlló (Escola Industrial) també en el terme de les Corts. Al davant de la fàbrica, la riera confluïa amb una línia de tramvia que baixava de Sarrià pel que ara és l’avinguda que porta aquest nom. La línia de tramvia passava pel mig del que ara és l’Hospital Clínic. En el mapa, les dues illes de cases que ocupa l’Hospital Clínic es van annexionar al terme de Barcelona. Per seguir el terme hem de revoltar l’hospital i, baixant pels jardins, arribar al carrer Provença, que era el límit sud del terme amb Barcelona. En aquella època les cases que es construïen ja seguien el projecte d’eixample de Cerdà. Al número 136 bis podem veure una de les poques cases de l’època, datada el 1870 segons la tarja de la porta amb un afegit o renovació de 1949. No hi havia el baixador de Provença, però si que hi havia el passatge Mercader, en terme de Barcelona. Al mateix carrer Provença (núm. 253) trobem una casa amb dues dates (1891 i 1892), amb un cap d’un lleó a cada costat de l’entrada i un Sagrat Cor al damunt de la porta. A la casa del costat no hi ha data, però el Sagrat Cor és més petit. A la Rambla Catalunya hi ha un edifici datat el 1887 amb una gran escultura a la llinda de la porta, un lleó a la façana i al capdamunt acaba amb unes petites torres de castell. Així arribem al passeig de Gràcia, per on passava la línia de tramvia cap als Josepets (la cantonada on hi ha la Pedrera era buida).

Seguim Provença enllà. En la cantonada amb Pau Claris hi ha un passatge particular en l’indret on hi havien unes casetes. A partir d’aquí, el territori era despoblat i, segurament, ja feia estona que es veia la Sagrada Família. Hi havia vies de tramvia pels carrers Llúria i Bruc. Travessem la Diagonal on hi ha un petit jardí amb l’escultura “La palangana” d’Eduard Alentorn (inaugurada el 17 de setembre de 1917) i, a l’altra banda, ens trobem amb el monument a “l’Ictíneo” de Subirachs (1963). Passem el passeig de Sant Joan, que ja estava previst en aquella època i entreveiem les torres de la Sagrada Família. Dos cents metres més endavant, el terme pujava cap al nord pel torrent d’en Mariner que feia partió amb Sant Martí de Provençals; pugem pel carrer Nàpols. En travessar el carrer Còrsega entrem per un passatge que ens porta als Jardins d’Antoni Puigverd per on passava la riera i que després seguia per la Sedeta (hem de passar pel carrer Llavallol, que ja existia en aquella època i que conserva el regust d’altres temps). En sortir-ne, travessem el carrer Pare Claret i pugem per Sicília. Al davant ja trobem cases velles. No podem seguir pel carrer del torrent d’en Mariner ja que no té sortida. Hem de pujar pel carrer Ventalló fins a sortir al davant mateix de la seu de la UEC de Gràcia. Aquí, el terme tornava a ser despoblat i si fins ara havíem anat de pla, ara comença la pujada fins al punt culminant del terme. Prenem el carrer Sardenya amunt, passant pel costat dels grans blocs i del camp de l’Europa, on hi havia can Santpere. Pujant arribem a la plaça Sanllehy i prenem el carrer Pablo Saez de Barés. Aquí alternen les torres d’estiueig de principis del segle XX amb cases més humils construïdes en els anys 60-70. Seguim pel carrer José Millan Gonzalez; a l’esquerra ens queda una placeta amb una pista de bàsquet i taules de ping-pong. Pugem per unes escales a sota d’un gran bloc de pisos i sortim al carrer Josep Serrano. Des d’aquí podem veure els grans blocs del Camp de l’Europa, Montjuïc, el mar, les torres Mapfre i Arts, la Sagrada Família,...Unes escales pugen per una zona enjardinada i sortim al marcat revolt de la carretera del Carmel. Aquest sector és una mostra del creixement anàrquic de Barcelona: grans blocs d’habitatges a l’esquerra i casetes humils a la dreta. Des d’aquí veurem Sant Pere Màrtir i el Garraf. Arribem al coll. Aquest era el punt del confluència dels termes municipals de Gràcia, Horta i Sant Martí. El santuari del Carmel era en terme d’Horta i es va acabar de construir a l’any 1864. Al darrere la xurreria pugem una dotzena de graons i en trobar-ne un de més ample, girem a l’esquerra per un camí que deixem uns metres més enllà per seguir un corriol que s’enfila tot seguint la direcció de la paret del santuari. Trobem una paret d’obra a l’alçada del santuari i seguim amunt. Trobem un camí que ve per l’esquerra i més amunt hi ha uns pins i l’ermita de Fàtima. Hi ha algunes oliveres, ametllers i mates de ginesta. En una petita inflexió, deixem un sender a la dreta, en el punt on passa una canonada. El camí és carener i ens porta al cim del turó d’en Móra (el Carmel en els mapes actuals). Aquest era el punt culminant de Gràcia a 267 metres d’alçada. És un bon mirador ja que contemplem tot el pla de Barcelona, a més de la carena de Collserola, el Garraf, la serralada de Marina, el cingles de Bertí i el Montseny. A sota veiem un camp de futbol que ens indica l’emplaçament de can Xirot. Baixem per la carena, resseguint la tanca de l’escola Virolai. El sender té un tram dret, abans d’arribar al camí que prenem cap a la dreta i als pocs metres som al coll d’en Xirot, on hi ha una esplanada - mirador. Can Móra és a poca distància, ara convertida en residència d’avis. Si volem ser estrictes, el terme seguia la carena i, per tant, a l’altra banda de l’explanada, pugem a la carena i baixem tot seguit per corriols poc clars. Travessarem el camí que baixa del coll d’en Xirot i un sender ens baixarà entre els pins fins a situar-nos a sobre el trau obert a la carena. A la dreta, més avall, hi ha la font de Sant Salvador. Podem seguir el tram de carena que ve a continuació, pujant fins al turonet, on hi ha unes ruïnes i baixant al capdamunt d’una “plaça” amb jocs per la canalla (1). Aquí sortim del Parc Güell per una arcada i desemboquem en el carrer Coll del Portell. En aquella època aquest sector era ben despoblat i ara també és una mostra de desgavell urbanístic. Per seguir, més o menys, el traçat del terme, prenem una escala que ens fa baixar al carrer Sostres i que seguim fins a la baixada de la Glòria. Més avall seguim per Verdi (on veiem algunes cases de la primera part del segle XX) fins a trobar el carrer Valldoreix, que prenem cap a la dreta. Al seu final hi ha una placeta on hi havia una casa que va desaparèixer a principis de l’any 2005 i que era del terme d’Horta. El passatge Napoleó (molt estret) era la partió amb Horta. En trobar el carrer Maignon, el límit passava per dins del CEIP “Rius i Taulet”, feia un revolt i anava a passar per darrere la nova biblioteca “Jaume Fuster”; és el carrer riera de Vallcarca. Aquí també han desaparegut les casetes que hi havia en el terme d’Horta. El número 7 del carrer marca el terme municipal. Aquest límit passava pel darrere dels Josepets (hi ha un passadís tancat entre l’església i la floristeria). A l’esquerra hi havia els camps i la casa de ca l’Alegre de Baix, situada al mig de l’actual plaça Lesseps.

En poc més de dues hores (efectives) després d’haver començat el nostre periple per l’antic terme municipal de Gràcia, tornem a ser en el punt de partida. Un passeig en el temps que ens serveix per a conèixer una mica millor el nostre entorn (1) També, des de l’esplanada del coll d’en Xirot, podem seguir el camí de can Móra, que deixem als pocs metres per seguir el camí que baixa suaument pel vessant nord de la carena. Abans de fer un revolt, trobem el corriol que baixa per la pineda i que ens fa sortir al trau obert a la carena. Seguim el camí ample, deixant la carena a la dreta, fins a la “plaça” amb jocs per la canalla.

Joan M. Vives i Teixidó (maig 2006)